La nostra petita empresa ha passat de generació en generació des dels nostres avis, Xavier i Josep Maria, que l'any 1951 van començar a construir i posar ruscs a l'Alt Empordà. Anys desprès, en Joaquim, fill d'en Xavier, els va rellevar. en Joaquim va fer créixer el número de ruscs i abelles, assolint així una producció suficient per fer rendible l'empresa.
Durant aquells anys va perfeccionar les eines i els métodes i va aconseguir fer-se un nom que de seguida es va associar amb la qualitat.
A dia d'avui són en Jordi i la seva parella, la Pili, qui estan al capdavant de l'empresa i segueixen treballant per apropar aquest producte artesà a persones com tu, que et cuides i gaudeixes amb els aliments de qualitat.
MEL DE TARONGER
aroma floral i intensa que recorda el seu origen, la flor de taronger.
gust dolç amb notes àcides.
resulta eficaç contra l'insomni i és beneficiosa pel sistema nerviós ja que te propietats relaxants.
MEL DE MIL FLORS
aroma variable segons la flor predominant.
gust dolç i intens.
ajuda a la digestió, és energètica i un bon cicatritzant de la pell.
MEL D'ALBAIDA
aroma floral i poc intensa.
gust dolç. és característica la seva virtut d'endolcir altres aliments
sense alterar-ne el seu gust.
combat els símptomes de l'asma, refredats o grip. Te funcions digestives, antisèptiques, bactericides.
MEL D'EUCALIPTUS
aroma intensa, agradable i persistent que recorda a la fusta
mullada.
gust intens.
molt rica en vitamines que reforcen el sistema immunològic. suavitza la congestió nasal i alleuja la tos.
MEL DE MUNTANYA
aroma floral i intensa.
gust dolç i persistent.
rica en minerals, ajuda a combatre els refredats.
MEL DE ROMANÍ
aroma floral i intensa.
gust dolç i persistent.
rica en minerals, ajuda a combatre els refredats.
És energètica i cicatritzant.
No podem parlar d'un procés d'elaboració perquè la mel no l'elaborem nosaltres, sinó les abelles de forma natural. Una altra cosa ben diferent són les mels pasteuritzades, però no és aquest cas. A Mels Soler només treballem amb mels naturals. Podem explicar què és el que fan les abelles fins que arriba la collita, allò que els apicultors anomenem “brescar” (de treure les bresques de mel), i el seu posterior envasat.
Les abelles passen l'hivern amb les reserves de mel que han aconseguit acumular durant la resta de l'any. Per optimitzar aquestes reserves i poder arriar la cria de noves abelles que, arribada la primavera, substituiran a les que han passat l'estació freda, l'activitat de la colònia es redueix al mínim, la reina para la posta i les abelles formen un eixam dins del rusc que anomenem “pinya “per tal de conservar l'escalfor, sortint només els dies que les temperatures assoleixen uns valors més alts.
A mida que la temperatura va pujant i comencen a florir les primeres plantes, els dies més assolellats l'activitat de les abelles augmenta, essent
els ametllers i el romaní els primers en ser visitats per elles junt amb unes poques plantes més que floreixen per aquest temps. Això fa que poc a poc l'activitat de posta de la reina augmenti i que es produeixi un canvi generacional al rusc.
En arribar la primavera s'activa la posta de la reina al màxim per tal de que l'augment de població pugui aportar el màxim de nèctar al rusc, on les abelles elaboraran aquest nèctar per transformar-lo en mel, reduint el 70 o 80% del contingut d'aigua a un 22 o 24% de la mel, ja que el nèctar, degut
al gran contingut d'aigua que té, fermentaria i no es podria conservar. A més a més, la reducció del contingut d'aigua comporta una reducció d'espai, ja que a la natura no sempre es pot trobar l'espai que donem els apicultors. Així doncs, podem dir que les abelles van ser les inventores de la primera conserva concentrada molts anys abans de la aparició de l'home a la terra.
Quan la colònia d'abelles arriba al seu màxim i l'espai del que disposen ja no dona per més, es produeix l'eixamenament, és a dir, vora el mig dia les abelles, amb la reina, abandonen el rusc per establir-se a un altre lloc, deixant tota la cria i les realeres que donaran lloc a un altre reina a les abelles que en aquell moment eren fora de pecorea, és a dir, pasturant les flors per xuclar-ne el nèctar. Poc després neixen les noves reines que lluitaran entre elles fins quedar-ne només una. En pocs dies i si el temps acompanya, la reina esperonada per les abelles sortirà a fecundar-se començant la posta poc després, les abelles aprofitaran mentrestant per portar al rusc el màxim de nèctar i pol·len per acumular reserves de cares a l'hivern. És en aquest punt, a començaments d'estiu quan es recull la mel dels ruscos. Les abelles ja han posat una capa de cera anomenada opercle per sobre de les cel·les que contenen la mel que ja es madura per tal de que la humitat no la faci malbé, per tant, ja es pot brescar. Antigament, el brescar, consistia en fer força fum per tal de baixar les abelles al fons del rusc i llevar la bresca amb mel amb l'ajud d'una eina anomenada brescadora, que la tallava a poc mes d'una o dues mans de fondària
de la part de dalt. Ja a l'obrador, es trinxava la bresca i es deixava escórrer o la premsàvem per separar-ne la mel de la cera. Actualment amb les arnes (ruscos) modernes les bresques van dins d'uns marcs que anomenem quadres i només cal fer fum, aixecar-los i espolsar les abelles. Un cop a l'obrador, amb l’ajud d'un ganivet calent o d'una màquina desoperculadora que funciona per vibració, es lleva la capa d'opercles dels quadres per facilitar-ne la sortida de la mel i aquests es posen en una centrifugadora que extrau la mel per centrifugació igual que fa una rentadora quan centrifuga per eliminar l'aigua de la roba. A continuació es bomba la mel del bac al que ha anat sortint de la centrifugadora cap al bidons de decantació desprès de passar-la per un filtre que reté les bresques de cera que hagin pogut quedar del desoperculat. La decantació consisteix en deixar reposar la mel uns dies, mes o menys segons la temperatura ambient perquè les petites bombolles d'aire que s'hagin produït a causa del centrifugat, o les minúscules partícules de cera que hagin pogut passar a través del filtre, pugin fins dalt de tot. A partir d'aquest moment, ja es pot treure la mel clara i neta per l'aixeta de la part inferior del bidó. A l'estiu, a llocs de muntanya, es poden fer altres collites, amb floracions de plantes que per l'alçada floreixen més tard. D'aquestes recol·leccions se'n diu fer transhumància que és el canviar les arnes de lloc per aprofitar altres floracions, ja que la floració de les plantes segueix progressivament demenys a més altura, i no totes les especies de plantes floreixen al mateix temps.
